S’acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes

El jardí de casa meva, la tarda de la nevada

El 8 de març de 2010 va caure la gran nevada que els homes i les dones del temps pronosticaven des de feia dies. A casa meva, les primeres hores, va ser molt bonic, divertit i emocionant. Després, se’n va anar la llum i vam estar sis dies a les fosques. Aprofitant les experiències d’amics, veïns i familiars que es van quedar atrapats a les carreteres tota la nit, vaig començar a imaginar-me situacions diverses que podrien haver passat en realitat. I així va ser com es va gestar la novel·la amb la qual m’han donat el Premi Ramon Muntaner 2011 de Literatura Juvenil: S’acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes. L’editorial m’ha dit que sortirà publicada el mes que ve (novembre 2011). L’he escrit pensant sobretot en clau de públic jove, posant de protagonistes una colla de nois i noies que es queden atrapats dins del bus escolar. Però hi ha, també, molts altres personatges que donen, penso, una dimensió més global de la història. En el rerefons de l’argument, les conseqüències d’un assassinat poc després de la Guerra Civil posaran al descobert un secret terrible. Durant tota una nit, un grapat de sentiments, de relacions, de confidències i d’emocions conviuran en una masia aïllada de la Selva, mentre més enllà de les parets continua caient la neu que va portar un front fred.

Com sempre, vaig escriure aquesta novel·la amb tots els sentits, gaudint dels detalls, dels personatges, de les situacions, desitjant encomanar el meu entusiasme als lectors i lectores. En tornarem a parlar quan surti!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *