Cap a Menorca!

Divendres passat me’n vaig anar a Menorca. A quarts de nou del vespre s’entregava, al Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella, el vint-i-novè Premi de Literatura Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya, patrocinat per la Caixa de Pollença i publicat per La Galera. Al Jurat li van agradar “Les ànimes de Terramorta”, un conte medieval que he escrit inspirada en els jocs de l’Oleguer, el meu fill petit, que es passa hores i hores jugant a cavallers, a romans, a víkings, a egipcis, a indis i a soldats, tot barrejat. Jo ho vaig destriar una mica i vaig posar-me a escriure el llibre sabent que hi volia fer sortir cavallers, bruixes, llops, ànimes i, sobretot, comtes bons i comtes dolents. I un castell. I un misteri. I un enamorament. I així es va anar forjant aquesta història que, divendres, a l’acte de lliurament del premi, un membre del Jurat definia com “una obra rodona”.

No havia estat mai a Menorca (imperdonable!), però el viatge, per raons personals, va ser tan ràpid, que m’he promès a mi mateixa tornar-hi tan aviat com pugui. Ara ja conec el camí!

Monòlegs a tres bandes (Monòleg: La Gran Mentida)

Monòlegs a tres bandes. Girona: Acme, 1992 (Monòleg: La Gran Mentida)

Sinposi: La proposta era molt simple. Els alumnes havien de reflexionar sobre la impotència que qualsevol persona pot sentir un moment o altre davant la força de lleis i normes escessivament rígides. Era un treball com tants d’altres, per sumar punts, aprovar la matèria i passar al curs següent.

Era una proposta aparentment insípida i avorrida, com gairebé totes les del professor que els impartia aquella assignatura, un professor també insípid i avorrit, ingenu i innocent. Però, sense saber exactament què ho va provocar -potser el “repte”, que diu el mateix professor-, la reflexió sobre el tema va anar increïblement molt més enllà dels límits enunciats.
L’actor que va representar el monòleg: Martí Ribot
Direcció: Martí Ribot i Nuri Pérez
Data de presentació: 19 de setembre de 1992