Imatge: www.vilaweb.cat

És d’aquells premis que no t’esperes perquè no t’hi presentes tu, sinó que són els crítics els que et trien. Els Crítica Serra d’Or 2012 s’han lliurat aquest mateix migdia (divendres 4 de maig de 2012) al Palau Moja de Barcelona. Qui m’havia de dir que aquella nevada del 8 de març del 2010 em donaria la inspiració per a una història que ja va rebre el setembre passat el Premi Ramon Muntaner i, avui, el Premi Crítica Serra d’Or 2012 de Literatura Juvenil? Per mi, és tot un honor i una gran satisfacció.

Divendres passat vam presentar Serena a la Llibreria 22 de Girona, on ja hi podeu trobar els primers exemplars a la venda. Josep M. Fonalleras va parlar-nos de la novel·la, d’història i de literatura en general, i va introduïr-nos en l’univers de la Serena. Els lectors més impacients ja van poder comprar el llibre i gaudir també de les il·lustracions de Jordi Vila Delclòs.

Avui dilluns 12 de març farem la roda de premsa oficial a Barcelona. Serà al restaurant Petra, al costat de Santa Maria del Mar, un dels escenaris clau de la novel·la, a dos quarts de dotze del migdia. Hi estan convocats tots els mitjans.

A més, la Serena ja té un booktrailer. El podeu veure i compartir a Youtube. Esperem que us agradi.

Estrella Polar, el segell de Grup 62 dedicat exclusivament als joves lectors, acaba de reeditar Albert, a la col·lecció Columna Jove. Es tracta de la primera novel·la que vaig publicar, ara fa 26 anys, després de guanyar el Premi de Narració Curta Just Manuel Casero, i em fa especial il·lusió veure-la més viva que mai. L’edició conserva el pròleg original de M. Mercè Roca, però té un disseny i una portada renovats. Podeu trobar el llibre al web de l’editorial i a les millors llibreries.

El jardí de casa meva, la tarda de la nevada

El 8 de març de 2010 va caure la gran nevada que els homes i les dones del temps pronosticaven des de feia dies. A casa meva, les primeres hores, va ser molt bonic, divertit i emocionant. Després, se’n va anar la llum i vam estar sis dies a les fosques. Aprofitant les experiències d’amics, veïns i familiars que es van quedar atrapats a les carreteres tota la nit, vaig començar a imaginar-me situacions diverses que podrien haver passat en realitat. I així va ser com es va gestar la novel·la amb la qual m’han donat el Premi Ramon Muntaner 2011 de Literatura Juvenil: S’acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes. L’editorial m’ha dit que sortirà publicada el mes que ve (novembre 2011). L’he escrit pensant sobretot en clau de públic jove, posant de protagonistes una colla de nois i noies que es queden atrapats dins del bus escolar. Però hi ha, també, molts altres personatges que donen, penso, una dimensió més global de la història. En el rerefons de l’argument, les conseqüències d’un assassinat poc després de la Guerra Civil posaran al descobert un secret terrible. Durant tota una nit, un grapat de sentiments, de relacions, de confidències i d’emocions conviuran en una masia aïllada de la Selva, mentre més enllà de les parets continua caient la neu que va portar un front fred.

Com sempre, vaig escriure aquesta novel·la amb tots els sentits, gaudint dels detalls, dels personatges, de les situacions, desitjant encomanar el meu entusiasme als lectors i lectores. En tornarem a parlar quan surti!

Divendres, 14 de gener de 2011

No havia estat mai a Menorca (imperdonable!), però el viatge, per raons personals, va ser tan ràpid, que m’he promès a mi mateixa tornar-hi tan aviat com pugui. Ara ja conec el camí!

Sinposi: La proposta era molt simple. Els alumnes havien de reflexionar sobre la impotència que qualsevol persona pot sentir un moment o altre davant la força de lleis i normes escessivament rígides. Era un treball com tants d’altres, per sumar punts, aprovar la matèria i passar al curs següent.

«Vet aquí que una vegada, fa molt i molt de temps, les lletres van desaparèixer de la capa de la Terra». Així comença aquesta fantàstica història que vaig escriure per a l’Ajuntament de Girona per incloure-la en una activitat de promoció de lectura i escriptura per als alumnes de cicle inicial de primària dels centres escolars de la ciutat. El llibre, però, es pot adquirir tot sol, sense haver de participar en l’activitat. A les pàgines finals, figuren diferents suggeriments didàctics. Les il·lustracions, tendres, acolorides i molt expressives, són d’en Quim Bou.